Sovint es parla de la qualitat de l'educació. És un tema molt complex amb molts elements que cal observar.
Els més importants són els més fràgils, els que es convertiran en un tresor en el fèrtil món de la memòria.
Per exemple, mireu com el mestre acull cada matí els nens i les nenes de l'escola.
Mireu si en fa una rebuda personalitzada.
Mireu si comenta la cara de pomes agres de la Sònia i li fa un comentari distès i la fa riure.
Mireu si s'interessa pel petit problema d'en Miquel, tan petit que no sembla un problema, però que per a en Miquel és "el problema".
Mireu si recorda què li va demanar a la Míriam i si acaronarà en Joan, perquè en Joan no vol paraules. En Joan necessita el gest del seu mestre.
Mireu si els dóna temps i espai per créixer.
Mireu si els observa també quan juguen al pati.
Mireu si els escolta.
Mireu si els renya i si els diu que no quan cal dir no i si manté aquest no amb la mateixa empenta que manté el sí, quan cal dir sí.
Mireu si sap rectificar, si es deixa educar per l'experiència.
Mireu si sap trobar en cada criatura el mestre que tots els mestres necessitem.
Jaume Cela
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada